Un llibre la \u00faltima paraula del qual \u00e9s “mierda” ha de ser massa bo o massa dolent; una gran trag\u00e8dia o un intent de literatura super moderna, una novel\u00b7la psicol\u00f2gica o una hist\u00f2ria polic\u00edaca al m\u00e9s pur estil nord-americ\u00e0. Parlar\u00e9 d’un de final indiscutiblement cat\u00e0rtic.<\/p>\n
La meva primera relaci\u00f3 amb Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez va ser ja fa uns anys, a un Corte Ingl\u00e9s. Jo feia tercer d’ESO i estava comprant un llibre de text amb ma mare. Per all\u00e0 vaig veure una portada que em va cridar l’atenci\u00f3. Era una edici\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 de Compactos Anagrama<\/em> de El coronel no tiene quien le escriba<\/em>. El nom de l’autor em sonava amb connotacions positives i ho vaig comentar amb ma mare. Em va dir que el va llegir quan estava embarassada de mi. Jo en aquell moment me la vaig imaginar llegint asseguda a prop de l’edifici on vivia quan vaig n\u00e9ixer, a la perif\u00e8ria de Bras\u00edlia. Em va comprar el llibre i va ser una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica; potser la meva primera relaci\u00f3 amb literatura de tan alt nivell. Dos o tres anys despr\u00e9s el meu pare em va regalar Cien a\u00f1os de soledad<\/em> per Sant Jordi i des de llavors em sento una mica m\u00e9s persona.<\/p>\n A\u00f1os despu\u00e9s, ante el pelot\u00f3n de fusilamiento, torno a agafar la novel\u00b7leta (el diminutiu nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a l’extensi\u00f3). Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 avui, tornant a casa destrossat despr\u00e9s d’una r\u00e0pida incursi\u00f3 a la universitat pel mat\u00ed, he vist el nom de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez en un diari gratu\u00eft que portava alg\u00fa. He pensat en l’absurda possibilitat de que s’hagu\u00e9s mort i no hagu\u00e9s estat portada de tots els diaris. M’he posat molt trist. Massa. Perqu\u00e8 no ploro, que sin\u00f3 potser ho hagu\u00e9s fet. Per sort no era aix\u00ed i encara el tenim per, espero, seguir escrivint. En tot cas, m’han vingut moltes ganes de llegir-lo i, sortint corrent de casa, he agafat aquest llibre, per curt i per tenir-ne molt bon record.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, comen\u00e7o a llegir sent un altre jo, havent llegit altres obres seves i havent apr\u00e9s a buscar altres coses en la literatura. Per\u00f2 no nom\u00e9s aquestes coses s\u00f3n les que importen. Coses m\u00e9s humanes tamb\u00e9 afecten la lectura. Un gran amic que tinc ara i que abans no tenia \u00e9s un exemple. Passades unes quantes p\u00e0gines he comen\u00e7at a visualitzar aquest amic parlant del protagonista: “\u00e9s incre\u00efble”, “t\u00e9 un honor! \u00c9s impressionant…” I aix\u00ed em prenc el personatge a partir d’aquest moment, el comen\u00e7o a veure amb els seus ulls. Quan me la torni a acabar (si ho faig) li haur\u00e9 de deixar i si no us cito les \u00faltimes l\u00ednies del llibre, que s\u00f3n meravelloses, \u00e9s perqu\u00e8 de ben segur se m’enfadaria.<\/p>\n Un llibre la \u00faltima paraula del qual \u00e9s “mierda” ha de ser massa bo o massa dolent; una gran trag\u00e8dia o un intent de literatura super moderna, una novel\u00b7la psicol\u00f2gica o una hist\u00f2ria polic\u00edaca al m\u00e9s pur estil nord-americ\u00e0. Parlar\u00e9 d’un de final indiscutiblement cat\u00e0rtic. La meva primera relaci\u00f3 amb Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez va ser … <\/p>\n(Perdoneu si aquesta entrada \u00e9s horrible i\/o no t\u00e9 cap sentit, per\u00f2 a pesar de la son necessitava escriure-la)<\/em><\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"