En els temps que corren no s’ha parlat pas poc de la relaci\u00f3 entre Universitat i empreses. A qualsevol campus universitari (qualsevol campus d’universitat p\u00fablica, per ser m\u00e9s acurats) es pot veure una infinitat de cartells al respecte. A on no \u00e9s habitual trobar-hi refer\u00e8ncia \u00e9s en els meus somnis. L’altre dia, en canvi, universitat i empreses hi van fer una incursi\u00f3 agafats de la m\u00e0.<\/p>\n
Era curiosa la imatge: el bar de la universitat amb banderoles de l’editorial Anagrama, i a una taula, somrients, conversaven representants de diverses editorials i una vicerectora. Eren f\u00e0cilment identificables; cadascun portava al pit un adhesiu de l’entitat que representaven; adhesius setinats, tor\u00e7ats i cars. Jo era el creador de la tensi\u00f3 dram\u00e0tica: havien d’enganxar el logotip de l’anomenada editorial a una columna a la qual estava recolzat, menjant un entrep\u00e0 embolicat en paper de plata, l’adorat fruit de la bauxita.<\/p>\n
Sempre m’ha semblat molt curi\u00f3s el fet que el paper de plata s’extregui de la bauxita; el fet d’embolicar el meu entrep\u00e0 de pernil amb el derivat d’una “roca que resulta de la meteoritzaci\u00f3 dels feldspats i feldspatoides sota unes condicions ambientals c\u00e0lides i humides”. Els feldspats, en canvi, em recorden la meva \u00e0via.<\/p>\n
Sigui com sigui, jo a la columna hi feia nosa; els treballadors del bar ja no sabien qu\u00e8 fer amb la meva pres\u00e8ncia i jo, tot i adonar-me de tot el drama que es formava, com no m’ho havien demanat, no em movia. Havia decidit centrar-me en el meu entrep\u00e0; em divertia aquella mena d’expressionisme abstracte creat al meu voltant. La vicerectora va decidir actuar i em va cridar per a presentar-me aquells senyors de les editorials. Va ser durant aquest atac d’hipocresia quan vaig poder veure els seus adhesius. Tots tenien grans somriures d’import\u00e0ncia, de Trident<\/em>, de “t’estem enganyant”. A mi nom\u00e9s em quedava el final de l’entrep\u00e0, el crost\u00f3, que no m’agrada, i me’l vaig acabar davant seu.<\/p>\n Encara avui em pregunto de qu\u00e8 seria aquell acte. Per qu\u00e8 l’editorial Anagrama? No estarien pas presentant llibres editats en paper de plata…\u00a0 Crec que seguir\u00e0 sent un misteri, com a m\u00ednim fins que somii una resposta, per\u00f2 no deixa de ser un bon t\u00edtol, aix\u00f2 de “La Vicerectora i l’editorial Anagrama”. Ombr\u00edvol, feli\u00e7 i desconcertant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els temps que corren no s’ha parlat pas poc de la relaci\u00f3 entre Universitat i empreses. A qualsevol campus universitari (qualsevol campus d’universitat p\u00fablica, per ser m\u00e9s acurats) es pot veure una infinitat de cartells al respecte. A on no \u00e9s habitual trobar-hi refer\u00e8ncia \u00e9s en els meus somnis. L’altre dia, en canvi, universitat … <\/p>\n