[vodpod id=ExternalVideo.773469&w=300&h=233&fv=]<\/p>\n
(Post en tres actes amb m\u00fasica de fons)<\/p>\n
El Facebook t\u00e9 aquestes coses. Et fas admirador de tot, algunes coses en conya, algunes en serio. Pensant en el poema estudiat a classe, “Luis de Baviera escucha Lohengrin<\/em>“, decideixo buscar el Richard Wagner i me’n faig fan. En serio. Al cap d’una estona m’arriba un correu titulat “Richard Wagner t’ha afegit com a amistat a Facebook…”. Efectivament. Espera que accepti la seva sol\u00b7licitud. Ara per ara no tenim amics en com\u00fa. Dubto. El meu professor de m\u00fasica diu que era un capullo. A Nietzsche el va decebre, per\u00f2 el meu professor tamb\u00e9 diu que Nietzsche era un capullo. Suposo que un argument anul\u00b7la l’altre.<\/p>\n No s\u00f3c amic de Luis de Baviera, per\u00f2 segurament Wagner en deu ser, ni que sigui per interessos. Com no tinc m\u00e9s maneres d’indagar sobre la conveni\u00e8ncia d’aquesta amistat, llegeixo el poema de Cernuda. El rei seu, tot sol, a gaudir de la m\u00fasica tocada nom\u00e9s per ell. Tot un luxe.<\/p>\n Asiste a doble fiesta: una exterior, aquella Jo tamb\u00e9, tot sol, plantejant-me el dubte escolto Lohengrin. Els (suposo que) violins que fan notes agudes a la llunyania m’encisen. Com els que ho fan a l’obertura de Tannh\u00e4user. M’encanta Wagner. Per qu\u00e8 no acceptar-lo? Potser perqu\u00e8 una relaci\u00f3 faria desapar\u00e8ixer la m\u00e0gia. Per una altra banda, aquestes pors sempre m’han semblat pat\u00e8tiques.<\/p>\n La m\u00fasica de sobte creix i m’identifico amb Luis de Baviera que, “sobre la m\u00fasica inclinado, como extra\u00f1o contempla con emoci\u00f3n gemela su imagen desdoblada”. Em perdo en la m\u00fasica, em perdo en mi. Oblido el Facebook.<\/p>\n Quan torno a la Terra ja no em queden dubtes; pitjo “Confirma”. “Suggereix amistats a Richard Wagner”? Ni parlar-ne. Crec que \u00e9s d’aquells amics que un,en un principi amaga, per voler-lo per ell sol i ning\u00fa m\u00e9s. T\u00e9 altres 609 amics per\u00f2 no m’importa, deu ser el principi d’una gran amistat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vodpod id=ExternalVideo.773469&w=300&h=233&fv=] (Post en tres actes amb m\u00fasica de fons) El Facebook t\u00e9 aquestes coses. Et fas admirador de tot, algunes coses en conya, algunes en serio. Pensant en el poema estudiat a classe, “Luis de Baviera escucha Lohengrin“, decideixo buscar el Richard Wagner i me’n faig fan. En serio. Al cap d’una estona m’arriba … <\/p>\n
\nDe que es testigo; otra all\u00e1 en su mente,
\nDonde ambas se funden (como color y forma
\nSe funden en un cuerpo), componen una misma delicia.<\/p><\/blockquote>\n