Dos pintors baixen del metro a Fontana discutint sobre com de diferents s\u00f3n les persones que es troben a cada l\u00ednia. Dos membres de la Gu\u00e0rdia Urbana passegen amb les mans cenyides als seus respectius cinturons. La seva verdor crida l’atenci\u00f3. Dos poetes fumen a la taula d’un caf\u00e8. Fa fred i encongeixen una mica les espatlles. Fa estona que s’han acabat els caf\u00e8s. Dues tasses de caf\u00e8 miren discretes dos poetes que fumen a una taula. Una porta amb eleg\u00e0ncia una fulla que ha caigut d’un arbre. Dues hores passen fins que arriba el moment. Dues paraules no s\u00f3n prou. Dues idees omplen al cap d’un noi que no se les esperava. Dos n\u00fameros identifiquen quatre can\u00e7ons de Brian Eno. Dos t\u00edtols identifiquen un mateix llibre. Dues persones llegeixen el diari i no troben res que els interessi. Nom\u00e9s una el tornar\u00e0 a comprar dem\u00e0. Dues persones s\u00f3n la mateixa en un poema de Ferrater. Dos ulls miren dues mans i veuen com se’ls hi apropen, lentament. Dos dits de front. Dues tasses de sucre. Dues mans toquen dos ulls amb suavitat. Dos viatgers es troben, perduts en el mateix atzucac. Dues persones no dormen, per m\u00e9s que ho intentin. Dos llibres del mateix autor reposen, un sobre l’altre, a la mateixa taula. Fa dies que hi reposen. Les seves p\u00e0gines, que ja acumulen pols, dormen pl\u00e0cidament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dos pintors baixen del metro a Fontana discutint sobre com de diferents s\u00f3n les persones que es troben a cada l\u00ednia. Dos membres de la Gu\u00e0rdia Urbana passegen amb les mans cenyides als seus respectius cinturons. La seva verdor crida l’atenci\u00f3. Dos poetes fumen a la taula d’un caf\u00e8. Fa fred i encongeixen una mica … <\/p>\n