En Pau es va mirar al mirall i un \u00fanic pensament li va omplir el cap: “vull saber el nom de tots els carrers que no tenen nom.” De seguida es va adonar que aquell desig no tenia cap sentit; ell sabia que tots els carrers de la seva ciutat tenien nom i que fins i tot s’havien editat guies on els podia trobar tots. Qu\u00e8 hi podia fer? Ell no podia controlar el seu desig. Ni tan sols volia saber quins eren els carrers sense nom, nom\u00e9s volia saber quin nom tenien. Tamb\u00e9 s’havia adonat que era una contradicci\u00f3.<\/p>\n
Tenia ganes d’aventures, en Pau. Volia comen\u00e7ar a llegir una novel\u00b7la polic\u00edaca per la meitat, i llegir i no entendre res, i no seguir el fil i trobar-se un psiquiatra anomenat Sigmund al cap\u00edtol deu. Era una aventura petita, ell ho sabia, per\u00f2 la trobava prou estimulant. El satisfeien les petites aventures.<\/p>\n
En Pau sovint volia llegir tot el que havia escrit, perqu\u00e8 era com mirar-se al mirall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En Pau es va mirar al mirall i un \u00fanic pensament li va omplir el cap: “vull saber el nom de tots els carrers que no tenen nom.” De seguida es va adonar que aquell desig no tenia cap sentit; ell sabia que tots els carrers de la seva ciutat tenien nom i que fins … <\/p>\n