A Brasil no s’acostuma a celebrar el dia de Reis i per aix\u00f2 a casa meva no \u00e9s tradici\u00f3. Hem adoptat el tortell per esmorzar i poca cosa m\u00e9s. Per aix\u00f2 l’any passat, quan estava a P\u00fablico, em vaig oferir per estar de gu\u00e0rdia aquell dia, un d’aquells que et passes la tarda a la redacci\u00f3 esperant que passi alguna cosa. Em vaig trobar que aquella matinada havia mort Idrissa Diallo al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, per\u00f2 en realitat ning\u00fa sabia que es deia aix\u00ed. Aquesta \u00e9s una de les coses que m\u00e9s em va impressionar. Durant alguns dies es va reclamar just\u00edcia per un jove Ibrahim, i va ser el seu el nom que es va cridar en una manifestaci\u00f3 que va arribar a les portes del CIE. Que els propis interns no s\u00e0piguen qui ha mort i qui ha estat deportat \u00e9s un exemple de l’horror que representen aquests centres.<\/p>\n
Jo, des de llavors, he apr\u00e8s molt sobre els CIE, sobretot gr\u00e0cies a la gent de la Campanya pel Tancament dels CIE<\/a>,\u00a0i cada dia \u00e9s m\u00e9s gran la r\u00e0bia i la impot\u00e8ncia davant d’aquesta injust\u00edcia. He parlat amb gent que hi ha estat, tot i no haver com\u00e8s cap delicte. He parlat amb familiars que van cada dia a aquesta pres\u00f3 a\u00efllada entre pol\u00edgons la Zona Franca per passar uns pocs minuts amb els seus familiars. “Estava tornant de la feina i el van detenir en una batuda”. “Vinc a veure el meu cunyat perqu\u00e8 la meva germana tampoc t\u00e9 papers i no pot venir”.<\/p>\n Tamb\u00e9 he sentit por, tot i tenir tots els papers en regla. Vaig arribar a parlar amb advocats per saber si podia tenir problemes pel simple fet d’estar escrivint sobre aquesta injust\u00edcia. No t\u00e9 cap sentit, per\u00f2 quan veus que l’Estat reparteix patiment amb tanta arbitrarietat, no esperes que en tingui i t’imagines tancat all\u00e0 dins. Quan ets immigrant i saps que tens menys drets que la resta, tamb\u00e9 tens m\u00e9s por.<\/p>\n Jo tenia la mateixa edat que l’Idrissa, quan va morir. Com ell, vaig arribar aqu\u00ed sense papers, per\u00f2 en una situaci\u00f3 infinitament m\u00e9s privilegiada, no a buscar-me la vida, sin\u00f3 arrossegat per una aposta familiar. Tot i aix\u00f2, aqu\u00ed est\u00e0vem jo i el meu germ\u00e0 i els meus pares, sense papers. Llavors tamb\u00e9 podr\u00edem haver acabat engarjolats sense cap motiu. En canvi, quan ho vaig necessitar em van operar d’apendicitis en un hospital p\u00fablic, sense preguntar massa. Hi ha qui s’esfor\u00e7a, per\u00f2, en que situacions com aquesta no es tornin a repetir. Hi ha partits xen\u00f2fobs que no paren de cr\u00e9ixer, hi ha Jordis Pujols que diuen que ja no necessiten tanta gent,<\/a> hi ha Durans i Lleidas que han fet els n\u00fameros i diuen que a Catalunya no hi cap tothom<\/a>, …\u00a0Tamb\u00e9 hi ha qui encara es pensa que els CIE o les fronteres tenen algun sentit de ser.<\/p>\n Avui a eldiario.es explico la hist\u00f2ria de l’Idrissa, perqu\u00e8 ning\u00fa se n’oblidi i perqu\u00e8 encara s’ha de demanar just\u00edcia:<\/p>\n Mientras las cabalgatas recorr\u00edan las calles de Barcelona hace un a\u00f1o, Idrissa Diallo, seg\u00fan algunos testimonios, gem\u00eda de dolor en su celda en el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de la Zona Franca. El joven guineano muri\u00f3 esa madrugada, la noche de Reyes, a sus 21 a\u00f1os, entre pol\u00edgonos industriales, lejos de su tierra natal y sin haber llegado a ver las calles de la capital catalana.\u00a0[Segueix a eldiario.es<\/a>]<\/p><\/blockquote>\n El Xose Quiroga va expressar tota la vergonya que fa que et vinculin amb aquesta injust\u00edcia:<\/p>\n
![Durans i Lleidas que han fet els n\u00fameros i diuen que a Catalunya no hi cap tothom<\/a>, …\u00a0Tamb\u00e9 hi ha qui encara es pensa que els CIE o les fronteres tenen algun sentit de ser.<\/p>\nAvui a eldiario.es explico la hist\u00f2ria de l’Idrissa, perqu\u00e8 ning\u00fa se n’oblidi i perqu\u00e8 encara s’ha de demanar just\u00edcia:<\/p>\nMientras las cabalgatas recorr\u00edan las calles de Barcelona hace un a\u00f1o, Idrissa Diallo, seg\u00fan algunos testimonios, gem\u00eda de dolor en su celda en el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de la Zona Franca. El joven guineano muri\u00f3 esa madrugada, la noche de Reyes, a sus 21 a\u00f1os, entre pol\u00edgonos industriales, lejos de su tierra natal y sin haber llegado a ver las calles de la capital catalana.\u00a0[Segueix a eldiario.es<\/a>]<\/p><\/blockquote>\nEl Xose Quiroga va expressar tota la vergonya que fa que et vinculin amb aquesta injust\u00edcia:<\/p>\n](\"http:\/\/sp1.fotolog.com\/photo\/1\/62\/69\/maravilla13\/1201340772_f.jpg\"){kind=link}