Hi havia una vegada un noi amb una pneum\u00f2nia o pulmonia, tot i que ell li deia pneumonia. Aquell noi no tenia per costum ni dormir ni menjar; en general, no tenia per costum parar. Havent d’estar tancat a casa, els seus pares l’obligaven a dormir i a menjar i no li semblava pas malament. Despr\u00e9s de tot el dia amb una sensaci\u00f3 estranya al pit decideix llegir el prospecte de l’antibi\u00f2tic que ja fa uns dies que pren. Es sorpr\u00e8n amb trobar-se entre els possibles efectes secundaris, i no precisament entre els m\u00e9s estranys, “anorexia”. Es mira i riu. M\u00e9s endavant troba un que li escau m\u00e9s: “demencia”. Finalment es troba “alteraciones del ritmo card\u00edaco”, per\u00f2 el punt segueix amb “fallo card\u00edaco y desmayo”. No li fa gaire gr\u00e0cia i pensa que hauria de plegar del prospecte. Emper\u00f2, el pen\u00faltim punt diu “olor corporal”. Pensa que sua i hauria de dormir. Abans pensa en ell mateix en plan “hi havia una vegada” i es pregunta si aix\u00f2 \u00e9s la famosa “cuentitis” i si aquesta \u00e9s una de les reaccions no descrites al prospecte que hauria de consultar “con su m\u00e9dico o faramc\u00e9utico”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi havia una vegada un noi amb una pneum\u00f2nia o pulmonia, tot i que ell li deia pneumonia. Aquell noi no tenia per costum ni dormir ni menjar; en general, no tenia per costum parar. Havent d’estar tancat a casa, els seus pares l’obligaven a dormir i a menjar i no li semblava pas malament. … <\/p>\n