Avui, mirant un v\u00eddeo recomanat per un amic, he recordat el meu primer intent de su\u00efcidi; devia tenir uns nou anys. Amb aquesta edat ja era un noi for\u00e7a interessat per l’actualitat, potser m\u00e9s que ara. De fet, va ser per aquella \u00e8poca quan el Ricardo Noblat em va fer el meu primer contracte (l’\u00fanic fins el moment i no gaire legal, suposo), per escriure al suplement infantil del diari. All\u00f2 s\u00ed que era un director atrevit, i molt b\u00e9 que li va anar, l’atreviment al diari. Per\u00f2 el cas no \u00e9s el triomf del diari, que em va portar a viure aqu\u00ed i dirigir-me a vosaltres i en catal\u00e0 (no el triomf de la meva columna, el triomf del meu pare), sin\u00f3 aquell primer intent de su\u00efcidi.<\/p>\n
Com a noi informat que era, sabia que, al Jap\u00f3, centenars de nens havien estat ingressats amb atacs d’epil\u00e8psia despr\u00e9s del primer cap\u00edtol de Pokemon<\/em>. No tenia gaire clar qu\u00e8 era aix\u00f2 de l’epil\u00e8psia, per\u00f2 em va semblar molt fort. Ja havien comen\u00e7at a emetre la s\u00e8rie al Brasil, per\u00f2 no m’interessava gaire. Si ho penseu, tot plegat \u00e9s massa irreal; uns animals (que no s\u00f3n ben b\u00e9 animals) inventats, que la gent els col\u00b7lecciona, i els guarda dins unes boles. I a m\u00e9s lluiten… Tot molt estrany. Malgrat aix\u00f2, vaig anar a passar l’estiu al poble a casa del meu oncle, com solia fer. Els meus cosins ho miraven i, coses de la vida, m’hi vaig enganxar. El dia que vaig tornar del poble ho vaig veure a casa. Recordo que era un cap\u00edtol sobre un pokemon papallona.<\/p>\n Com haureu suposat, m’havia perdut el principi. Un dia, mesos m\u00e9s tard, el van tornar a emetre. Jo recordava all\u00f2 dels nens amb epil\u00e8psia. Sabia que en algun moment el Pikachu faria un atac tan fort que hi hauria un exc\u00e9s de llum i flaixos. Tot i aix\u00ed, el volia veure. Tenia molta curiositat. Ara crec que, inconscientment, desitjava tenir un atac d’epil\u00e8psia \u2013cosa que no equivaldria a la mort, correcte, per\u00f2 jo no ho tenia gaire clar. Quan va arribar el moment, sota la pluja, l’Ash i el Pikachu perseguits per ocells, sobre una bici feta pols, i el Pikachu va saltar i va fer el seu gran atac em vaig endur tota una decepci\u00f3; ho havien canviat, com \u00e9s l\u00f2gic. Res de l’altre m\u00f3n. Aix\u00ed doncs, intent fallit, com el primer intent de su\u00efcidi del Kurt Cobain, que es va estirar a una via per la nit per\u00f2 el tren es desviava per la via del costat. Despr\u00e9s d’aquest, no recordo que se n’hagin succe\u00eft m\u00e9s, per\u00f2 mai se sap quin altre v\u00eddeo estrany podr\u00e0 tornar a refrescar-me la mem\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui, mirant un v\u00eddeo recomanat per un amic, he recordat el meu primer intent de su\u00efcidi; devia tenir uns nou anys. Amb aquesta edat ja era un noi for\u00e7a interessat per l’actualitat, potser m\u00e9s que ara. De fet, va ser per aquella \u00e8poca quan el Ricardo Noblat em va fer el meu primer contracte (l’\u00fanic … <\/p>\n