El funcionari de l’Administraci\u00f3 rep cada dia centenars de documents units per clips o potser en fundes de pl\u00e0stic. Hi ha documents de tota mena que han de seguir processos diferents. Ell, per\u00f2, ja els coneix tots. Fa la seva feina de la manera que correspon a qualsevol feina rutin\u00e0ria, amb desgana. Posa mala cara darrere el taulell i ho vol tot d’una determinada manera; no accepta res que no s’hi adeq\u00fci.<\/p>\n
L’estudiant de tercer curs, avorrit a classe, es plantejava perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia dels seus companys, la seva fotografia no estava introdu\u00efda als sistemes inform\u00e0tics. Al principi va ser un tema que el va inquietar, per\u00f2 en aquell moment ja no el preocupava. De tant en tant, aix\u00f2 s\u00ed, hi pensava. Ho seleccionava aleat\u00f2riament entre la nebulosa de pensaments possibles. No tenia gaire m\u00e9s import\u00e0ncia.<\/p>\n
En algunes ocasions, el funcionari de l’Administraci\u00f3 cometia alguna neglig\u00e8ncia. No era una q\u00fcesti\u00f3 d’errors humans; ell no s’equivocava mai. A vegades, per\u00f2, agafava una fotografia de carnet, amb compte per evitar que el clip la fes malb\u00e9. Sempre n’hi havia dues \u2013i sin\u00f3, ell no acceptava els documents\u2013 i sabia quin era l’\u00fas que es donava a cada una, per\u00f2 tamb\u00e9 sabia que si nom\u00e9s en falta una ning\u00fa posa inconvenients per a seguir el proc\u00e9s que correspongui.<\/p>\n
Als dinars familiars, sobretot quan hi ha cosins llunyans, abans de seure a taula o mentre pren les postres, el funcionari de l’Administraci\u00f3 acostuma a treure la cartera i obrir-la per ensenyar les fotos que hi porta. No tinc clar si les ensenya com una col\u00b7lecci\u00f3 o inventa hist\u00f2ries incre\u00efbles per explicar qui s\u00f3n aquestes persones. M’inclino per la segona opci\u00f3; l’estudiant de tercer curs \u00e9s, molt probablement, un nebot. Com a m\u00ednim seria el m\u00e9s l\u00f2gic, per\u00f2 com pot explicar a la seva fam\u00edlia l’exist\u00e8ncia d’un nebot desconegut? No tindria gaire sentit… En tot cas, a hores d’ara, la fotografia de l’estudiant de tercer curs pot haver estat substitu\u00efda per una altre.<\/p>\n
Una dona boliviana, al metro, porta tres folis escrits a m\u00e0quina i grapats. L’estudiant de tercer curs, despreocupat de la q\u00fcesti\u00f3 fotogr\u00e0fica, se sorpr\u00e8n de trobar encara folis, tan acostumat com est\u00e0 al dinA4. Observa la dona i aquelles fotoc\u00f2pies. A la primera plana hi posa TESTAMENTO amb lletres maj\u00fascules. Els colors del segell del registre civil de Cochabamba li semblen molt llampants.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El funcionari de l’Administraci\u00f3 rep cada dia centenars de documents units per clips o potser en fundes de pl\u00e0stic. Hi ha documents de tota mena que han de seguir processos diferents. Ell, per\u00f2, ja els coneix tots. Fa la seva feina de la manera que correspon a qualsevol feina rutin\u00e0ria, amb desgana. Posa mala cara … <\/p>\n