Hi havia una m\u00e0scara de pedra penjada al penya-segat. La imatge era imponent. Ell, petit, un homenet, abaix. A dalt, aquella gran cara, impassible, mirant-lo. L’estaticitat de la pedra imposava respecte. El respecte va donar pas a un altre sentiment quan la muntanya es va comen\u00e7ar a moure. En va sortir un bra\u00e7. Ell va veure que a l’altra banda n’hi havia un altre, per\u00f2 es va quedar clavat a la pedra. De cop aquell bra\u00e7, el que n’havia sortit, se li va anar apropant. Les floretes que hi havien crescut seguien al seu lloc. El cap, aquella cara emmascarada, es va comen\u00e7ar a moure. Unes lianes el lligaven al cos, sense gaire for\u00e7a. Si hi apliqu\u00e9ssim les lleis de la f\u00edsica potser trobar\u00edem que era inexplicable que estigu\u00e9s subjecte al cos. En aquell moment ning\u00fa es preocupava per les lleis de la f\u00edsica.<\/p>\n
La m\u00e0 s’apropava amb viol\u00e8ncia. Les floretes seguien all\u00e0, innocents, lluents i ir\u00f2niques. En Tom\u00e0s va agafar la seva espasa i es va despertar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi havia una m\u00e0scara de pedra penjada al penya-segat. La imatge era imponent. Ell, petit, un homenet, abaix. A dalt, aquella gran cara, impassible, mirant-lo. L’estaticitat de la pedra imposava respecte. El respecte va donar pas a un altre sentiment quan la muntanya es va comen\u00e7ar a moure. En va sortir un bra\u00e7. Ell va … <\/p>\n