{"id":644,"date":"2015-01-03T18:48:05","date_gmt":"2015-01-03T17:48:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.emdicjoao.com\/?p=644"},"modified":"2015-01-04T01:54:12","modified_gmt":"2015-01-04T00:54:12","slug":"adanisme-i-adultisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.emdicjoao.com\/?p=644","title":{"rendered":"Adamisme i adultisme"},"content":{"rendered":"

Al cap de pocs mesos del 15-M llegia un article de l’Hibai al llibre\u00a0Les raons dels indignats<\/em> que em va semblar revelador: “La milit\u00e0ncia \u00e9s contrarevolucion\u00e0ria”, es titulava. El t\u00edtol era provocatiu, per\u00f2 em posava paraules a un aprenentatge que havia tret de les places.\u00a0Els esquerranosos acostumem a estar conven\u00e7uts que tenim ra\u00f3 (i potser a tenir-la, perqu\u00e8 no dir-ho), per\u00f2 si alguna cosa no funciona el “no ens entenen” no podia servir. Del 15-M vaig aprendre que la pregunta sempre havia de ser “qu\u00e8 estem fent malament?”<\/p>\n

Tampoc \u00e9s f\u00e0cil. Per als militants amb una llarga hist\u00f2ria no ha de ser f\u00e0cil el tornar a comen\u00e7ar cada dos per tres, tornar a tenir els mateixos debats, fer de les assemblees el dia de la marmota. Per\u00f2 \u00e9s important.<\/p>\n

Posem-hi una hist\u00f2ria. Jo he tingut la t\u00edpica educaci\u00f3 progre. Pau, drets humans, democr\u00e0cia, \u2026 Per\u00f2 la meva primera experi\u00e8ncia de\u00a0polititzaci\u00f3 no va arribar fins a la universitat. El 2008 hi arribo en ple moviment antibolonya amb el convenciment \u2013de la meva educaci\u00f3 progre\u2013 que all\u00f2 de Bolonya no est\u00e0 tan malament i que, per cert, els experts deuen saber millor que els estudiants qu\u00e8 s’hi fan. Vaia imb\u00e8cil, la veritat\u2026<\/p>\n

Per sort, la universitat \u00e9s un lloc\u00a0fant\u00e0stic, i ho era especialment\u00a0l’assemblea de la meva facultat. Mentre\u00a0hi havia qui ens encasellava al sac dels refors o em deia espanyolista (encara avui em decol\u00b7loca!) a Rac\u00f3 Catal\u00e0, jo em formava pol\u00edticament, i al cap de poc ja tenia una visi\u00f3 completament oposada a la que portava de l’institut. Vaig veure com hi havia\u00a0companys i companyes que entenien molt millor que\u00a0els meus professors de qu\u00e8 anava aix\u00f2 del proc\u00e9s de Bolonya, que\u00a0tenien propostes molt m\u00e9s elaborades i, en general, que no tenien res a envejar als savis doctors que ens tractaven amb menyspreu o condescend\u00e8ncia.<\/p>\n

Avui, uns anys m\u00e9s tard, aix\u00f2 de Bolonya em sembla encara pitjor del que ens semblava llavors, part d’un proc\u00e9s molt m\u00e9s gran, i encara avui em segueixo formant al respecte. Va haver-hi qui ho va veure molt abans, i t\u00e9 molt m\u00e8rit, per\u00f2 si no fos perqu\u00e8 va haver-hi qui em va acompanyar en aquell cam\u00ed, jo avui seguiria veient els que van donar l’alarma com “els punkis irreductibles”.<\/p>\n

Per\u00f2 llavors la milit\u00e0ncia \u00e9s contrarevolucion\u00e0ria? B\u00e9, s\u00ed i no. Del 15-M vam aprendre tot all\u00f2 de les identitats, de no capficar-nos, per\u00f2 la milit\u00e0ncia \u00e9s fonamental. El 2012, ja amb un peu fora de tota aquella milit\u00e0ncia universit\u00e0ria vaig entrevistar l’Ada Colau per parlar sobre l’or\u00edgen de la PAH, i se’m va obrir un m\u00f3n quan em vaig adonar que els que havien posat els desnonaments a l’agenda pol\u00edtica eren en part els mateixos que hi van posar el mobbing en el seu moment, entre altres mil batalles. I m\u00e9s tard vaig veure que si a Sabadell o a Terrassa l’Obra Social de la PAH tenia la for\u00e7a que tenia era perqu\u00e8 en formava part gent que venia de l’okupaci\u00f3. Les experi\u00e8ncies de lluita s\u00f3n fonamentals per avan\u00e7ar.<\/p>\n

Adamisme<\/h3>\n

Per\u00f2 no es tracta d’explicar batalletes, nom\u00e9s que avui m’hi han fet anar a parar.\u00a0Ara el que es porta (o no es porta, segons\u00a0a qui preguntis) als ambients activistes \u00e9s all\u00f2 que en diuen #conflu\u00e8ncia, o la #novapol\u00edtica, o la mandanga electoral. I aqu\u00ed entren en joc\u00a0un adamisme d’all\u00f2 que \u00e9s nou \u00e9s millor i una mena d’adultisme, o segons com d’essencialisme,\u00a0que reacciona a l’altre.<\/p>\n

Podemos marca l’agenda, i\u00a0tot i que els seus impulsors venen de lluny \u2013i entre altres coses escriuen en aquell mateix llibre on hi havia l’article de l’Hibai\u2013, tenen un discurs que assegura que abans d’ells no hi havia res. “No hay ning\u00fan representante de ninguna fuerza pol\u00edtica que ha recibido m\u00e1s insultos y golpes que nosotros”, arriba a dir Pablo Iglesias. La ira que provoca en qui comparteix milit\u00e0ncia amb persones que han patit cops, tortures o la pres\u00f3, \u00e9s evident.<\/p>\n

Despr\u00e9s arriba Pablo Iglesias a Barcelona i dedica una punyalada a David Fern\u00e0ndez per haver-se abra\u00e7at amb Artur Mas el 9-N. L’autenticitat de Fern\u00e0ndez, un referent entre activistes, que s’abra\u00e7a a Mas en un moment d’emoci\u00f3 compartida, contrasta amb el discurs calculat d’Iglesias, que li diu que se l’estima, per\u00f2 que aix\u00f2 \u00e9s (vella, diria) pol\u00edtica.<\/p>\n

Adultisme<\/h3>\n

I unes setmanes m\u00e9s tard es trien\u00a0els c\u00e0rrecs municipals de Podemos. Aquest mat\u00ed, Marc Bertomeu, flamant nou secretari general de Podem Barcelona, fa unes declaracions a la r\u00e0dio cr\u00edtiques amb la CUP. Assegura que haurien d’haver demanat contrapartides a CiU per pactar la consulta i no donar-hi un xec en blanc. No comparteixo l’an\u00e0lisi, entre altres coses perqu\u00e8, com apunta l’Arturo Puente,<\/a> \u00e9s molt suposar que CiU volgu\u00e9s la consulta. I en l’ambient d’hostilitat actual, \u00e9s comprensible el cabreig de la gent de la CUP. Un tuit com el de l’Anna Gabriel \u00e9s incontestable:<\/p>\n

Em dol que ens diguin identitaris, que donem xecs en blanc, que anem #delamanetadeCiU<\/a>. Em dol que en pol\u00edtica tot s’hi valgui. No era aix\u00f2..<\/p>\n

\u2014 Anna Gabriel Sabat\u00e9 (@AnnaGaSabate) January 3, 2015<\/a><\/p><\/blockquote>\n