Avui m’he despertat sentint l’Àngels Barceló fent valoració de l’any a la SER – Ràdio Barcelona. És una d’aquestes persones que miro amb uns altres ulls des que van acceptar participar a la campanya del Banc Sabadell, on tot és cool, emprenedor, assenyat i ningú parla de bancs. Pel que m’han dit (però no m’atreveixo a repetir per poca confiança en la meva memòria), el preu que han cobrat escriptors, músics, actors, futbolistes i aquesta periodista per fer campanya per un banc amb la que està caient és considerable.
L’Àngels Barceló és una de les figures que més m’ha sobtat veure a l’anunci. Avui assegurava que lamenta totes les notícies tristes que ha hagut de donar aquest 2012, entre elles les de desnonaments. A mi se m’ha remogut l’estómac i no he pogut evitar buscar el seu anunci pel Sabadell…
“Jo no entenc la meva feina sense compromís” / “Jo penso que en aquesta vida tots tenim possibilitats de triar” / “Em miraria al mirall i em faria vergonya a mi mateixa”
I que escoltes pel matí? Què hi ha a part de grans periodistes del sistema i programes que volen fer riure només aixecar-se?
T’agrairé la informació.