El gat

  •  João França
  • Coses
  • 08/04/2015
  • 1 Comentari
Moments d'instropecció felina

Moments d’instropecció felina

Disculpeu que em posi massa personal. Quan tenia set anys li vaig demanar a ma mare un germà. Ho vaig fer amb una carta “anònima” enviada d’amagat a la seva feina, perquè li sentia explicar històries de cartes i bromes amb el carter. Em va regalar un gat. Així, resolutiva. Li vam posar Pororoca perquè d’entrada no teníem clar si era mascle o femella i el nom li quedava bé. És el lloc on el riu Negre desemboca a l’Amazones i durant quilòmetres el riu avança amb aigua fosca en una vora i clara a l’altra. El gat, siamès, era blanquíssim, amb les potes, les orelles i la cua negra. La veterinària va posar a la seva fitxa que el gat era gris, cosa que va irritar al meu pare. Amb els anys vam veure que tenia raó, que les canes dels siamesos són fosques.

Durant la meva infància li vaig donar tardes de fatiga al gat, que es deixava fer. Ja a la seva primera setmana va haver-hi un dia que el vaig cansar tant que ma mare es pensava que l’havia mort. Ell a mi a l’adolescència em va donar una alèrgia, que diu el metge que se’m va desenvolupar per conviure-hi. “No cal que et desfacis del gat, però serà millor que no en tinguis un altre”. Només faltaria. El gat, nascut a Brasília –com jo– va ser arrossegat fins a Barcelona –com jo. La veterinària ens va dir que si no el portàvem amb nosaltres podria literalment morir-se de pena. A diferència de mi, però, el gat va tornar a creuar l’Atlàntic per viure una jubilació daurada a Rio. S’aprofitava de l’aire acondicionat i, quan podia, s’enfilava a la finestra per veure què hi havia al carrer.

Com tots els gats, ha estat gandul i pijo. I, suposo que com tots, no t’esperes la pena que fa quan se’n va. Una vida ben viscuda. Qui fos gat…

https://www.youtube.com/watch?v=K9KQzxAuKlg

online free streaming

1 Comentari

  • Paula ha dit:

    Jowee comparteixo la pena… aviat farà 1 any que va morir el Ninu i encara ploro a vegades… per sort em queden dues ratotes grosses i peludes que m’animen l’ànima 🙂

Deixa un comentari