Qui es diu així?

Em dic João França. J, o, a, o i França com França.

Vaig néixer l’any 1990 a un hospital que abans es deia Golden Cross i ara es diu Brasília. Casualment està a Brasília, una ciutat inventada, i jo sóc de la segona generació de la ciutat.

Intento acabar el grau en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i dic intento acabar perquè ja me n’he cansat, però he apres algunes coses interessants, més a l’Assemblea d’Humanitats que a les aules, però a les aules també. Ara prefereixo fer coses.

Actualment escric a l’edició catalana de eldiario.es des de la seva versió embrionària en forma de blog el setembre del 2012, sobretot temes d’educació i moviments socials. Podeu llegir aquí quasi tot el que hi he escrit. Algunes coses que m’agrada recordar:

També hi he fet llargues entrevistes amb les que he pogut escoltar coses molt interessants, que és una cosa que m’encanta:

Abans vaig fer pràctiques al diari Público des del juliol del 2011 fins que el van tancar de cop, un divendres de febrer del 2012, mentre jo anava cap a la redacció a acabar un reportatge sobre universitats. Vaig escriure sobre educació, habitatge, manifestacions de tota mena, una mica sobre cultura i ciència i, durant dues setmanes, fins i tot vaig fer crònica política. Algunes coses que vaig fer les podeu llegir aquí:

També col·laboro ocasionalment amb La Directa, perquè sóc un antisistema i em sembla un gran projecte. Sobre temes d’habitatge:

Sempre que puc, dedico unes quantes hores a l’Observatori del Sistema Universitari. Vaig participar de l’elaboració de l’informe Quant paga l’estudiant? Preus i taxes de matrícula a Catalunya, a Espanya i al món i també exerceixo de responsable de comunicació d’aquest col·lectiu.

Abans de tot això, vaig estar obsessionat amb els comics de Marvel, Kurt Cobain, Jim Morrison o Jack Kerouac. També vaig estar molt ficat al Laboratori Teatral Patates amb Suc, on, a més de moltes coses fantàstiques, vaig aprendre a demanar (i rebre!) subvencions. Vaig organitzar molts Polsadors, vaig fer una mica de performance i també de pallasso. Algun cop fins i tot em van pagar per fer-ho. Però això és perquè sóc un tio serio i he fet cursos de clown amb Carlo Mô i Mr. Di i amb Àlex Navarro i Caroline Dream.

Ara m’obsessionen les coses desastroses que té la universitat o el fet que la gent es pugui quedar sense casa i amb un deute de per vida, entre altres injustícies.