D’un que és petit

La cita que segueix me l’he trobada i m’ha semblat fantàstica. Fa molt que no llegeixo aquest llibre. Tocarà fer-ho.

Als grans els agraden les xifres. Quant se’ls parla d’un nou amic, no pregunten mai sobre l’essencial d’ell. No se’ls acut mai preguntar: “Quin to té la seva veu? Quins jocs prefereix? Li agrada col·leccionar papallones?” Però en canvi pregunten: “Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?” Només amb aquests detalls creuen conèixer’l.

Demà marxo i em desconnecto. Desitjo un bon estiu a mi i a tots. I a l’agost em podeu desitjar un bon hivern, que vaig a veure la família.

Uneix-te a la conversa

2 comentaris

  1. A vegades ens fixem en les coses que menys falta fa fixar-se … Les petites coses fan canviar les grans, no les grans a les petites!

    Gran Joao, Gran 😛

    Passa unes bones vacances, i abriga’t força, no fos cas que agafessis un encostipat de cul i un refredat a la vegada… Déu no ho vulgui 😛

    una abraçada 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *