João França UPF

Una de les coses que més m’agraden de wordpress és el tema de les estadístiques. T’ho explica tot ben explicadet: quantes visites has tingut, d’on vénen, cap a on van, què han posat al cercador per arribar al teu blog, … Jo, com tota persona que li doni una miqueta de valor al seu blog, em miro això de tant en tant. Ahir em va sorprendre els termes del cercador. No parlaré del friki que va entrar el meu blog cercant “artur díaz barbagli”, cosa curiosa; ens portem molt bé però, com a mínim l’últim cop que el vaig veure, farà unes 14 hores, érem persones força diferents. A tot això, he investigat i cercant el seu nom a Google aquest blog no surt fins la pàgina 3, però he dit que no parlaria d’això.

El que realment em sorprèn és el terme de cercador “joao frança upf”. Em sorprèn i em preocupa. Jo no m’avergonyeixo pas del meu blog (tot i que a vegades sí que hauria de fer-ho), sinó que més bé en faig força publicitat. M’agrada que la gent que em busqui trobi això. De fet, donada la meva afició a Facebook, solc dir que no m’importa fer pública la meva vida (salvant certes distàncies, òbviament). En tot cas, quan de sobte em trobo que algú ha arribat aquí buscant “el João de la Pompeu”, “el meu alumne João”, “el João de l’Assemblea d’Humanitats/ del cinefòrum/ del taller d’escriptura” o “l’home de les performance” (el meu nou càrrec dins l’estructura universitària), no puc evitar preguntar-me qui pot ser. L’associació de paraules clau genera paranoia… Jo, però, faré com si res i seguiré escrivint el que em roti, obviously. En tot cas, quan us passeu per aquí, aprofiteu per saludar! 😉

P.S.: És probable que, a partir d’ara, quan algú busqui “joao frança upf”, aquest post sigui la primera opció.

Uneix-te a la conversa

2 comentaris

  1. Et faig cas i saludo…

    Jo no he buscat res al google, he pensat: “Què deu fer el João, desde dijous que no sé res d’ell i m’he passat el cap de setmana desconnectada del món. A veure si ha actualitzat”, i he entrat al teu blog.

    Una abraçada!!!

  2. Cerques com les de “el João de la Pompeu” s’entenen, ja que Joaos a la pompeu de haver-n’hi pocs..

    però cerques com “el meu alumne João”… deixen molt a explicar eh, Joao! sobretot pel possessiu “meu”..

    un petonet!
    g.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *