Avui, per algun motiu que no puc copsar, m’ha vingut al cap aquest fragment d’un poema de joventut de Joan Salvat-Papasseit.
Ara que estic al llit
…………………………malalt,
…………………………repasso apunts de lingüística.
– Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Un examen!
Ahahahahahaha això és cert o és una broma?
Estic al·lucinant!
Si… pero ara em ve al cap uns gran versos d’en Pere Pasoliva.
en serio?
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m’aixecaré
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
(segueix)
Gràcies, Pau xD