Crònica veloç d’un viatge llarg

Llevar-se d’hora. Aeroport de Brasília. Vol cap a São Paulo. Seient del costat buit. Hores d’espera. São Paulo-Roma al costat d’un italià forçut, pudent i simpàtic que porta un tatuatge que diu “Carpe Diem” amb lletres gòtiques. La seva dona obre la finestra. Espectacle de llamps a l’exterior. Dormir. Despertar sobtadament. No poder dormir. Per la finestra, veure sortir el sol a l’Àfrica; una franja taronja, vermellosa, sota l’infinit blau fosc. Roma i aeroport caòtic; quasi perdre el vol. Barcelona; estiu, humitat i recepció amb globus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *