Prospecte

Hi havia una vegada un noi amb una pneumònia o pulmonia, tot i que ell li deia pneumonia. Aquell noi no tenia per costum ni dormir ni menjar; en general, no tenia per costum parar. Havent d’estar tancat a casa, els seus pares l’obligaven a dormir i a menjar i no li semblava pas malament. Després de tot el dia amb una sensació estranya al pit decideix llegir el prospecte de l’antibiòtic que ja fa uns dies que pren. Es sorprèn amb trobar-se entre els possibles efectes secundaris, i no precisament entre els més estranys, “anorexia”. Es mira i riu. Més endavant troba un que li escau més: “demencia”. Finalment es troba “alteraciones del ritmo cardíaco”, però el punt segueix amb “fallo cardíaco y desmayo”. No li fa gaire gràcia i pensa que hauria de plegar del prospecte. Emperò, el penúltim punt diu “olor corporal”. Pensa que sua i hauria de dormir. Abans pensa en ell mateix en plan “hi havia una vegada” i es pregunta si això és la famosa “cuentitis” i si aquesta és una de les reaccions no descrites al prospecte que hauria de consultar “con su médico o faramcéutico”.