La compareixença de l’Ada Colau ahir al Congrés dels Diputats ha aixecat passions. En acabar, el president de la comissió, Santiago Lanzuela, li va retreure que anomenés “criminal” al representant de la banca. Reprodueixo el fragment de l’esborrany de transcripció:
El señor PRESIDENTE: Señora Colau, en primer lugar usted ha sido invitada aquí por un acuerdo de todos los grupos que están representados, por un acuerdo muy claro y muy conciso; en segundo lugar, aquí, en esta casa, la libertad de expresión es una regla de oro y particularmente para quienes están representando a los grupos de oposición, pero tenemos unos límites, señora Colau. Usted hoy si hubiera sido diputada le hubiera tenido que llamar orden en un momento determinado de su intervención por los graves conceptos ofensivos que ha manifestado hacia el interviniente anterior. Le quiero pedir que los retire, porque esto naturalmente queda escrito.
La señora REPRESENTANTE DE LA PLATAFORMA DE AFECTADOS POR LAS HIPOTECAS (Colau Ballano): No voy a hacerlo.
El señor PRESIDENTE: No le puedo llamar al orden al no ser un diputado o diputada, pero le aseguro que si vuelve usted a decir eso tendré que suspender esa comparecencia.
Molts mitjans van posar l’èmfasi en aquesta discussió amb la que, només acabar la intervenció de Colau, el diputat del PP desviava hàbilment el focus del seu discurs. Ella va explicar amb molts arguments el perquè de dir-li criminal, i avui ha dit que fins i tot es va quedar curta. La compareixença sencera es pot escoltar aquí, però d’aquest fragment m’agradaria destacar una frase que trobo paradigmàtica: “No le puedo llamar al orden al no ser un diputado o diputada”.
La política de la comunitat, la democràcia popular, es fan fora del Congrés. Per això parlen clar i no hi ha formalismes que valguin. Per això @Hibai_ expressava una queixa a les mostres de suport:
Detesto los tuits q dicen «Ada Colau sí me representa». Ada no se merece estar dentro de algo tan repugnante como la política representativa
— . (@Hibai_) February 5, 2013
Tot i que estic molt d’acord amb tu, i tot i que entenc les circumstàncies en què Colau va utilitzar el terme “criminal”, podriem estar d’acord que, en un organisme oficial, criminal és algú que ha estat jutjat per un tribunal penal i així l’ha declarat. L’utilització del terme en aquest cas és una hipérbole justificada emocionalment però no legalment. Podria haver dit “les infames i vergonyoses declaracions del ponent que em precedeix” o “l’insensible i marcià orador que ha parlat abans de mi”. El discurs mantendria la duresa i no incorreria en ús equívoc del terme. Per altra banda, el president de la comissió ho hagués tingut més dificil per reclamar la retirada dels termes: són opinions i com a tals, lliures.
En altres paraules, tots cometem pífies i més en aquests casos de nerviosisme, i és normal que els contrincants aprofin aquests errors (no ho fem nosaltres amb “Todo es falso. Menos alguna cosa publicada. Pero todo es absolutamente falso”?). A mi m’agradaria que, en un debat net, els errors es reconeguin com a tals i no s’aprofitessin per invalidar tot el discurs o per desviar-ne l’atenció.
El que deia quan parlava de l’escrache (que hi està íntimament lligat) és que hi ha responsables de crims contra la humanitat que no han estat condemnats per la justícia i, per tant, no crec que hagi de ser l’única condició per anomenar criminal a qui comet un crim. En qualsevol cas, jo no consideraria error una cosa que ja deia abans d’aquella intervenció i en la que es va refermar després.
A tot això, demà (crec) publiquem a Catalunya Plural un article d’un criminòleg al respecte. Recomano la lectura.