Comunitats

  •  João França
  • General
  • 26/02/2013
  • Sense comentaris

(Entrada recuperada que vaig haver de deixar a mitges la setmana passada)

Hi ha qui diu que Twitter no és de fiar, que es difonen moltes informacions falses. Com a tot arreu. No hi ha res més absurd (i @FacuDiazT ha fet molt per demostrar-ho) que creure’s una cosa pel simple fet d’estar escrita en menys de 140 caràcters. El passat dimarts, quan vaig arribar a casa i vaig haver sopat, ja passades les dotze, em vaig trobar alguns tuits que parlaven d’un suïcidi per desnonament a Barcelona. Vaig fer una cerca amb “suicidio barcelona” i vaig trobar molts tuits –la majoria replicant el mateix missatge–, una adreça (Lepant 128) i una foto d’una furgona dels Serveis Judicials dels Serveis Funeraris de Barcelona.

Com que ningú dels que considero tuitaires “solvents” parlaven del tema (vaig triar unes paraules de cerca que no em portaven als tuits de @Fisiofan i @bufetalmeida, que havien estat allà), no ho vaig considerar fiable i, finalment, vaig decidir agafar la bicicleta i anar a comprovar-ho. Per començar em vaig trobar que al número 128 del carrer Lepant ni tan sols hi ha cap edifici. Per un tuit de @xsubira vaig saber que en realitat era el número 298, i coincidia amb la façana de la foto. A la cantonada hi havia una farmàcia de guàrdia i em vaig apropar a preguntar:

L’endemà al matí, la mateixa comunitat tuitaire que s’encarrega de donar la màxima difusió a casos com aquest, es va encarregar de fer comprovacions. Un parell de missatges directes, així com un company de @eldiario_Cat, confirmaven per vies diferents que la causa no havia estat un desnonament. @xmonge anava més enllà i comprovava que ni tan sols consta lloguer o hipoteca en el pis.

Dit això, dues reflexions:

Els desnonaments estan de moda. Dit així sona terrible. És bo i dolent. Dolent perquè són un problema, i bo perquè la gent se n’ha concienciat molt. Ara bé, a mi se’m va quedar la imatge d’aquella vorera del carrer Lepant, que era l’única mullada que vaig trobar en tot el carrer. Restes d’un drama, que per no ser per un desnonament o per causes econòmiques no és menys drama.

Per altra banda, per què manipular informacions? Per què aprofitar-se dels drames aliens? Malauradament, la realitat ja dóna prou la raó a les nostres reivindicacions i un suïcidi no ha de ser una eina. La nit abans que es votés l’admissió a tràmit de la ILP circulava per internet un rumor sobre un suïcidi per desnonament al País Basc. La gent de la PAH va tractar de comprovar-ho i, tot i que alguns mitjans (amb una sola font) ho van assegurar, la plataforma no en va fer difusió en no poder comprovar la relació. En qualsevol cas, la trista realitat supera qualsevol ficció que puguem articular, i hores més tard, una parella de jubilats es treia la vida a Mallorca després de rebre una ordre de desnonament.

Més sobre suïcidis i crisi econòmica:

  • En un programa d’Informe Semanal de l’any passat van voler trencar el silenci mediàtic sobre el suïcidi i hi van donar un tractament molt correcte. Link
  • Sergi Raventós, especialista en salut mental, he tractat en diverses ocasions a SinPermiso la relació entre crisi econòmica i depressió i suïcidis. En un d’aquests articles es pregunta perquè la dreta no vol veure la relació entre pobresa, depressió i suïcidis. Link
  • Héctor Juanatey va parlar amb psicòlegs i la PAH per tractar amb rigor la relació entre desnonaments i suïcidis. Link
  • Finalment, Maria Manyosa Masip parlava fa uns dies a Mèdia.cat de la responsabilitat de publicar sobre suïcidis. Link

Deixa un comentari